Compartir a:
MGA Roadster MKII 1600
Origen: USA, 1961
MGA MKII 1600(British Motor Corporation) fabricat a UK el 1961. Com la majoria de MGA’s va ser exportat als Estats Units on va passar la major part de la seva vida activa, i el 2008 va ser reimportat a Espanya (València).
Ja a Espanya, aquest cotxe va ser completament restaurat de carrosseria, xassís, motor, instal·lació elèctrica, tapisseria quadre de comandaments, etc. La totalitat del vehicle va ser desmuntat, reconstruït i remuntat, fent-se a més, algunes millores:
- Suspensió Spax Krypton Gas.
- Refrigeració millorada: Radiador d´oli addicional i electroventilador d´aigua.
- Frens de disc (mga mk2) davant i tambor darrere.
Nosaltres ho vam adquirir al gener de 2022 i li vam fer algunes millores més:
- Li vam sustuir els miralls retrovisors exteriors per uns de visió gran angular.
- Li varem instal.lar protectors de baix de porta per evitar danyar amb els peus la tapisseria a l’hora d’entrar o sortir del vehicle.
- Li varem instal.lar la ràdio Blaupunkt Frankfurt, model 1964 que es veu a les fotos
- Li varem afegir un sistema de rentaparabrises aprofitant la preinstal·lació que el vehicle ja portava de sèrie.
- Li varem activar el sistema de fars antiboira.
- Li varem assegurar la instal·lació elèctrica de llums mitjançant la inserció de relés al circuit.
- Hi varem afegir un segon electroventilador per refrigerar els carburadors a l’estiu i evitar el problema del vapor-lock amb el subministrament de combustible que aquests cotxes solen tenir en dies de canícula.
- Li varem instal.lar un sistema de recollida d’oli per evitar la situació inherent a tots els roadsters anglesos, com podeu veure aquí .
El MGA és un vehicle que barreja unes marcades línies esportives amb un refinament molt notori en el seu disseny, fent-ne una icona de l’elegància clàssica dels anys 50. Les seves seductores formes, juntament amb el contrast entre el color blanc ivori (“Old English White”), i la tapisseria en cuir vermell, així com l’abundància d’elements cromats, en fan un dels cotxes clàssics més elegants.
Actualment aquest vehicle es troba en circulació i disponible per llogar si el necessites per a sessió de fotos, filmacions o en una exposició. Sigui com sigui, contacta’ns si tens alguna necessitat relacionada amb el vehicle perquè et puguem ajudar.
També, si ets propietari o futur comprador d’un d’aquests models i necessites qualsevol informació de peces, recanvis, o informació tècnica que puguis necessitar, si us plau contacta’ns , perquè estarem encantats de compartir-la amb tu.
MGA MKii Roadster. Àlbum de fotos. Fes click a la categoria:
MGA - Història
BMC, (British Motor Corporation) havia nascut de la fusió de “The MG Car Company ” (Morris Garage) i ” Austin Motor Company” el 1952, ambdues companyies pressionades per les dificultats econòmiques del moment i amb la finalitat de mutualitzar costos que fessin ambdues empreses més rendibles. És en aquest context on té lloc la concepció del MGA.
El naixement del MGA va sorgir bàsicament a partir de dues idees:
- Crear un derivat del MG TD de LeMans per al pilot George Phillips . (seguint la tradició esportiva de la marca Morris Garage)
- La necessitat de renovar el catàleg de models que oferia la marca després de les sèries T (TA, TB, TC, TD TF) que al capdavall eren dissenys anteriors a la segona Guerra Mundial.
El disseny el va dur a terme Syd Enever, basat en una nova carrosseria/bastidor però recolzat sobre la mecànica d’un MG TF. Es va crear un prototip que va ser presentat al gerent de British Motor Corporation (BMC), Leonard Lord. El gerent, al principi, no era gaire partidari de fabricar aquest nou cotxe, ja que havia signat només dues setmanes enrere un acord amb Don Healey per fabricar l’ Austin-Healey . I el problema era que l’Austin-Healey seria –com el futur MGA– un cotxe roadster, esportiu, descapotable, i amb una estètica molt similar a l’MGA. Això faria entrar en competència directa els dos models del mateix grup empresarial, situació que no era del gust ni de Leonard Lord, ni de l’equip gerent del grup BMC.
Tot i això, la mala ratxa de vendes dels models TD i TF de MG (el 1953), en franca decadència i que estava posant a “The MG Car Company” camí de la fallida financera, el va portar a canviar d’idea i finalment es va donar llum verda a la creació del nou model.
El primer prototip es va registrar com a UMG400, i el seu disseny va resultar tan prometedor que se’n van fabricar dos més amb l’objectiu d’acabar fabricant-lo en sèrie, malgrat les reticències originals per part dels gerents de BMC per la competència amb l’Austin Healey ja esmentades aquí anteriorment.
El nou model passaria a anomenar-se MGA, abandonant MG les antigues nomenclatures (TA, TB, TC, etc) com a part de l’estratègia comercial de vendre el producte com una cosa totalment nova, creada des de zero i formulat el primer model d’una nova sèrie.
” Un nou Capítol a la història de MG “. Aquest va ser un dels primers slogans a l’anunci del cotxe. El “ disseny més intel·ligent i el model més ràpid i segur ” eren el senyal de la sortida del nou MGA.
Les primeres unitats van entrar en fabricació en 1955, amb un motor de 1498cc, 68 cavalls, que aviat serien potenciats fins a 72CV, una velocitat punta de 157 kms/hi una acceleració de 0-100kms/h en 16 segons.
El cotxe va tenir una bona acceptació entre el públic: Les seves refinades línies aerodinàmiques, combinades amb unes prestacions mecàniques, i una manera de conducció que el feia tan divertit i peculiar de conduir com les sèries T anteriors -models dotats d’un bon caràcter esportiu- van fer que el model es percebés com un “MG de veritat”, només que actualitzat en el seu disseny, generant per tant, una impressió positiva entre els clients.
Publicitat MGA - SAFETY FAST: Seducció, i esportivitat
BMC/MG sabia sobre les característiques principals del MGA i les va potenciar al màxim a la seva publicitat. Tot i no ser dels models més cars entre els roadsters de l’època, el MGA no era un cotxe barat. Ja el 1955, el cotxe costava al voltant de 1000 lliures esterlines (unes 40.000 lliures esterlines, o bé uns 45000 euros actuals de l’any 2023), era un vehicle esportiu, entre 70 i 90Cv de potència -sense comptar la versió Twin Cam que donava prestacions encara superiors-, capaç d’arribar en la seva última versió MKII als 170 Kms/hora. Amb una concessió important al luxe (tapisseria de cuir, calefacció), molt ben equipat d’instrumentació, complements disponibles com fars antiboira, sostre dur desmuntable, o rodes de ràdios cromats/esportives. I com ja s’ha esmentat, un disseny absolutament seductor –el glamour del qual ha perdurat fins als nostres dies–. Tot plegat en un cotxe de dues places. Era clar que l’arquetip de client era una persona jove, de classe acomodada, amant dels cotxes ràpids, i -de manera més o menys declarada- amb tendència a utilitzar el seu vehicle com a símbol d’estatus social. És per això que la publicitat del MGA realment emfatitzava tots aquests aspectes mostrant escenes de parelles joves i atractives, moments de seducció, escenes bucòliques i eslògans de l’estil “Dissenyat per robar el teu cor” o “Poesia en moviment”. En definitiva, venent el producte més com un generador de vivències que com un simple mitjà de transport.
Al costat de l’esportivitat, MG va continuar amb l’eslògan “SAFETY FAST” (“Rapidesa segura”), ja usat en els MG sèries T, com a missatge de cotxe esportiu, fiable i punter en tecnologia.
En resum, un producte combinació de luxe i prestacions per convertir el MGA en un objecte de desig per al potencial client.
Les següents versions de MGA amb motor 1600 van arribar el 1959 (es van fabricar entre 1959 i 1960). Aquest motor arribava a gairebé 80CV de potència i el vehicle incorporava frens de disc a les rodes davanteres (a diferència dels models 1500cc que portaven tambors a les quatre rodes). A les proves, va aconseguir una velocitat punta de 155 kms/h amb una acceleració de 0 a 100 kms/h en 13,5 segons.
El MGA Twin CAM
El MGA twin cam (MGA “càmeres bessones”) va ser presentat el 1958 com una versió sobrepotenciada del MGA i sobretot amb la idea de tenir un motor vàlid per a la tornada a les competicions de l’equip MG a LeMans. A més del disseny d’una culata amb dues càmeres per cilindre i les vàlvules admissió/escapament enfrontades en un angle de 80 graus, la cilindrada es va augmentar a 1588cc i els pistons van ser modificats per obtenir una relació de compressió 9,9:1. Es van obtenir unes prestacions de 113 milles per hora (uns 182 km/h) i una acceleració de 0 a 100km/h en 9 segons. Amb tot això, el MGA quedava pel que fa a prestacions a l’alçada d’altres cotxes similars de la seva categoria.
Tot i això, el rendiment del seu motor, i sobretot l’alta compressió, van jugar en contra. A causa de l’ús de combustible de baix octanatge, en alguns casos van aparèixer problemes de perforacions en pistons (per causa d’autodetonacions). Efectivament, l’elevada relació de compressió requeria un octanatge adequat per evitar aquestes autodetonacions, així com un ajustament perfecte dels temps d’encesa. En realitat era més un problema de manteniment del vehicle per part dels seus propietaris que de qualitat del mateix, però sigui com fos i degut a aquests problemes, la reputació del vehicle va caure, ia nivell comercial va resultar un fracàs com a producte. Només es van fabricar uns 2000 MGA’s Twin CAM.
Actualment els MGA Twin Cam són per tant, escassos i rars de trobar, de manera que la seva cotització és força elevada, podent pagar (Abril 2023) entre 50000 Euros i 60000 Euros per una unitat.
El lloc WEB mgaguru.com conté molta informació del MGA, i en aquest link concretament, podeu veure diversos articles de la versió TWIN CAM
El 1960 va aparèixer la versió MK2 (Make 2).: Aquesta augmentava la seva cilindrada a 1622 cc, a més d’un redisseny de culata (vàlvules i càmeres de combustió) que van augmentar la seva potència fins als 90CV. Externament es diferenciava dels MK1 a la graella de la calandra (vertical a la versió MKII i inclinada a la MK1) i als pilots del darrere que en aquesta versió MKII anaven muntats en posició horitzontal sobre el panell del darrere en comptes de en les aletes.
Les tres versions, 1500MKI, 1600MKI i 1600MKII van tenir dues variants: Convertible (descapotable) i Coupe (sostre rígid amb finestretes i portes clàssiques). Les versions descapotables venien amb el “weather equipment” que incloïa capota, sobre-capota, finestretes laterals desmuntables, i coberta tipus “tonneau” (per cobrir l’habitacle quan el cotxe no es feia servir). Com a opció complementària també es podia adquirir un sostre rígid desmuntable, que es muntava alternatiu a la capota: Els sostres rígids originals es fabricaven en alumini –actualment molt difícils de trobar- però altres fabricants proveïen sostres en fibra de vidre, que actualment poden adquirir-se encara.
El MG (A?) Magnette Sedan
Encara que apareix en alguna publicitat de l’època com un MGA ” sedan familiar “ , en realitat no era tal MGA, encara que sí que era fabricat per MG, i era coetani del MGA. Es va fabricar entre 1953 i 1968, era un vehicle sedan familiar, i molt semblant (Segurament una segona versió) al Wolseley 4/44 . Muntava el motor 1250 del MG TF amb què donava (atès el seu pes i mida) unes prestacions limitades (128 Kms/hora i una acceleració de 0 a 100 en uns 30 segons).
Encara que certament no era un MGA, pot apreciar-se (a les dues primeres sèries, ZA i ZB) molts elements comuns amb el roadster en els complements de la carrosseria.
Aquest MG Magnette Sedan va ser el primer MG amb carrecocería monocasc i va tenir 4 sèries: ZA, ZB, Mark II i mark IV (els dos últims clarament diferents en disseny), incrementant-se al final les seves prestacions amb noves versions de motorització que van arribar als 1622 cc al Mark IV amb canvi automàtic opcional.
El MGA va tenir una vida comercial de 7 anys, fabricant-se al voltant de 101.000 unitats i deixant un llegat important en la història de l’automoció com a referent d’elegància i esportivitat. Va deixar de fabricar-se el 1962, per donar pas al MGB . Actualment és un model amb gran nombre d’adeptes, sobretot a Europa i als Estats Units, de manera que hi ha un mercat de peces de recanvi i accessoris important, així com un gran nombre de fabricants i proveïdors que proveeixen parts noves per a aquests vehicles o faciliten programes de manteniment o restauració.
El MGA i les competicions esportives
El MGA va ser un vehicle amb una llarga trajectòria esportiva (a causa de la seva pròpia concepció). Va entrar en competició a LeMans el 1951 amb el prototip registrat com a UMG400 -que era un redisseny de carrosseria/xassís aplicat a la mecànica del MG TF, sent aquesta nova carrosseria la precusora del MGA de sèrie que vindria posteriorment.
Durant anys successius, diferents MGA’s van competir a les carreres de LeMans. El 1955 tres unitats van participar: Eren tres prototips gairebé iguals als de sèrie amb el registre EX182 que van participar quedant en posicions 12 i 17 respectivament, i lamentablement estavellant-se la tercera unitat. Aquest any 1955 seria recordat a les carreres de LeMans com l’any que va acabar amb el tràgic accident del Mercedes del francès Pierre Levegh que causaria 83 morts entre el públic a part de la mort del propi pilot, fent que diverses escuderies, entre elles la mateixa MG es retiressin de les carreres de LeMans durant un temps.
No obstant això, els MGA’s continuarien una llarga trajectòria de competicions i esdeveniments esportius com els de Sebring, on el 1957 dos MGA Twin Cam van aconseguir segona i tercera posició, i el 1960 de nou a LeMans un altre MGA twin cam va aconseguir fer podi.
El 1962, el pilot Rauno Aaltonen va fer la contrarellotge més ràpida al Col de Turini durant la carrera Tulip Rally.
En general, el MGA va participar en nombroses competicions associat a l’Sports Car Club of America oa l’ociació NASCAR oa Anglaterra com el Prescott Hill Climb. Hi ha nombroses referències de MGA’s participant en curses als anys 50 o 60 i és fàcil trobar aquest vehicle com un dels referents de les competicions esportives de l’època.
